Entrevistem Fernando Chivite-Enòleg

“Els principals reptes als quals s’enfronta el sector són l’aposta per la sostenibilitat i la implantació d’estratègies per fer front a el canvi climàtic”

Quins són els principals reptes als quals s’enfronta el sector, pel que fa a la sostenibilitat?

En general, els aplicables a tota la producció agrícola. Reduir els impactes ambientals, treballar en un sistema econòmic just i sostenible, alhora que es milloren les condicions socials pròpies i de l’entorn, en el marc dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de la UNESCO (SDG).

Les característiques de la vinya en el nostre espai geogràfic i històric -cultiu integrat en el paisatge mediterrani des de fa diversos mil·lennis- fan que, d’entrada, les formes d’explotació tradicionals siguin de per si sostenibles en un alt grau. Els reptes són més importants en explotacions intensives, molt més exigents en recursos naturals i insumos; més en concret, la gestió de l’aigua de reg és el major problema a la majoria de les localitzacions vitícoles meridionals.

¿Afrontar el Canvi Climàtic és el gran repte de l’agricultura i en concret de el vi per al futur immediat?

Reaccionar, adaptar la producció a les condicions climàtiques canviants de cada any, és una cosa que el sector ha fet i coneix des de sempre; el raïm és un dels millors i més precisos marcadors climàtics, no per casualitat fem servir les anyades per diferenciar l’impacte de l’clima anual en la producció.

Per això, hi ha una certa adaptació (resiliència anual, si es pot dir així) coneguda de sempre en la producció de vins.

Diria que l’adaptació a l’canvi climàtic contempla aquests tres nivells: 1 el tradicional esmentat d’adaptació a escala «menor», anual, a les condicions del raïm de cada collita; 2 l’adaptació local a la deriva que s’està produint en el clima regional i que exigeix ​​l’adequació de les produccions per mantenir el caràcter i l’ «estil» regional, individual (grau, acidesa, aromes …) i 3 la qual s’aplica a la mitigació de el problema a escala global; o sigui, la que es refereix a adequar les tecnologies i actuacions en la producció per anar millorant emissions i impactes ambientals ajudant a la millora planetària del problema. Sota aquest punt de vista -si bé, tota acció per petita que sigui, compte- i si es vol tenir una influència real sobre el problema, s’han de plantejar, en un país amb la superfície i producció d’Espanya, accions generals que involucrin tots els operadors implicats, totes les regions, incloses les diferents administracions. Aquesta “posada a el dia” sostenible ajudaria, a més, a la millora de la imatge, competitivitat i valor de la producció.

Està Espanya preparada per afrontar-lo?

La sensibilitat al CC varia en funció de l’exposició directa a la mateixa; tot i així, no veig una conscienciació gran en el sector, ni en els organismes implicats pel que fa al propi CC. Menys encara, en la preocupació per la sostenibilitat en sentit més ampli. Sens dubte la Llei de CC i transició energètica marcarà les directrius i ajudarà a una major conscienciació i claredat sobre aquests temes. En tot cas, si comparem amb els països productors més avançats, tenim un ampli espai de millora per davant. A l’marge de la responsabilitat ambiental de l’Estat i de cada operador, això pot suposar a més -en no gaire llarg termini-un desavantatge competencial seriosa per a les nostres produccions.

Si es reconeix que els principals reptes als quals s’enfronta el sector són l’aposta per la sostenibilitat i la implantació d’estratègies per fer front a el canvi climàtic, els projectes europeus poden ser una eina útil per provar o testejar aquestes estratègies. Quines seran les línies prioritàries per al sector de el vi des del punt de vista de la sostenibilitat?

Els diferents models de projectes de finançament, suport i ajuda a el desenvolupament, implementació de sostenibilitat i R + D Europeus suposen una eina molt útil per avançar i aplicar els criteris d’explotació sostenible i lluitar contra el CC.

El caràcter holístic de la sostenibilitat fa necessari -efectivament- prioritzar les actuacions si volem anar avançant. Però, convé no oblidar que es tracta més aviat d’un canvi en la manera general d’afrontar tots els aspectes d’activitat d’una producció i del seu entorn, és més un canvi de mentalitat que una aplicació més o menys exhaustiva de mesures puntuals.

Raonablement, hem de prioritzar els elements en els que les millores siguin més importants amb el mateix esforç (més eficàcia) o en aspectes que pel seu impacte siguin crítics. El fet de situar-nos dins l’entorn legal europeu, fa que les estratègies s’han de centrar prioritàriament en aspectes tècnics, sense oblidar millorar els aspectes social i econòmic, tot i que pel fet de trobar-nos en l’entorn europeu se situen ja en un nivell alt.

L’anàlisi de cicle de vida (ACV), mesures de les empremtes hídrica, de carboni, energètica i química serien sens dubte les prioritats majors per començar una gestió sostenible de vinyes i cellers. A partir d’aquí, tot desenvolupament de millora a través de noves aplicacions, R+D+i que ajudi a millorar tot impacte ambiental suposa un avanç.

Com a referència per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat en el sector disposem de les resolucions de l’OIV i alguna iniciativa legislativa general, tant espanyola com europea, sobre millors pràctiques en agro-alimentació, tot i que són aquestes són bastant genèriques. Les normes ISO ad hoc i les europees EMAS (SGMA) representen bones referències; si bé, es troba a faltar un text clar, senzill i específic que faciliti la implantació dels criteris sostenibles en la generalitat el sector del vi, amb independència de l’potencial i mida de cada operador. Un text oficial de fàcil interpretació ajudaria a el sector, no tant com a mesura dissuasòria, sinó com a guia o referència d’actuació.

Existeixen una multiplicitat de missatges i interpretacions sobre sostenibilitat, es necessita un esforç d’harmonització i comunicació per al millor enfocament i coordinació de totes les accions que s’emprenguin cap a una major sostenibilitat de les produccions; avui el sector pateix per la dispersió i profusió de missatges, hi ha poca claredat i força confusió. Això dificulta, tant la implantació de mesures, com la comunicació a el mercat de les mateixes.

De la mateixa manera, una anàlisi comparativa les iniciatives posades en pràctica en països productors més avançats, ens donaria una visió real de la nostra posició en el món sota una perspectiva ambiental i facilita els avenços en l’aplicació de criteris sostenibles per la pròpia evidència dels fets.

Com s’han de sol·licitar (consorcis, iniciatives individuals, etc.) i quins actors han d’estar implicats?

En funció dels objectius de cada iniciativa s’han de definir els participants, com s’ha dit, els diferents sistemes de suport i finançament europees, espanyoles i regionals donen cabuda a multitud de projectes; línia general tots els stakeholders han de ser els implicats, ja que tots estan “obligats” a aplicar criteris sostenibles i lluitar contra el CC.

Cal tenir en compte que Espanya compta amb una excel·lent eina per a canalitzar les iniciatives de R+D+i i d’implantació de criteris sostenibilitat i lluita contra el CC: la Plataforma Tecnològica de el Vi, que ha dirigit, coordinat i gestionat els més grans projectes de investigació mediambiental d’Espanya i també intervé en projectes d’aplicació de sostenibilitat com LIFE PRIORAT+MONTSANT i, en el cas de Navarra, l’incipient projecte Smart Wine que pretenen servir d’exemple en l’aplicació real -sobre el terreny- de criteris sostenibles, demostrant que el camí cap a un sector sostenible és factible i que, en més d’un aspecte, pot representar una oportunitat.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada